Perejaume

NoguerasBlanchard es complau a anunciar la primera exposició a la galeria de l’artista Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) titulada Alguns arbres. La mostra parteix d’una línia de recerca de llarg recorregut sobre la vivència del món i del llenguatge com a món.

La producció artística de Perejaume ha evolucionat entrellaçada a la seva creació literària, i ha donat lloc a una poètica de múltiples ressonàncies metafòriques en la qual conviuen pintura, fotografia, escultura, paraula, acció, vídeo i so. La seva obra, articulada amb freqüència entorn a la representació, el món i l’espectador, presenta, per la seva vastitud, una considerable inabarcabilidad. Neus Miró, subratlla aquest aspecte barroquizant “en tant que tendeix cap a la totalitat des de la polifonia. En el Barroc, les disciplines sistemàticament surten dels seus marcs, dels seus límits, i així,(…) la pintura surt del seu marc i es realitza en l’escultura de marbre policroma, i l’escultura se supera i es realitza en l’arquitectura; al seu torn, l’arquitectura troba en la façana un marc, però aquest marc se separa de l’interior i es posa en relació amb l’entorn a fi de plasmar l’arquitectura en l’urbanisme. Aquest situar-se “entre” dos arts és un dels trets que caracteritza l’obra de Perejaume, com una actualització en la contemporaneïtat d’aquesta pulsió fonamentalment barroca.”1 Un altre aspecte essencial en l’obra de l’artista és la d’accentuar el seu vessant literari, que ha agafat cada vegada una major rellevància. La seva última gran exposició Maniobra de perejaume (2015) en el MNAC de Barcelona partia precisament d’un assaig publicat amb un nom de difícil traducció: Mareperlers i ovaladors.

Com a resultat, es revela una obra poètica, suggeridora i erudita, de vegades lúdica i irònica que es troba vinculada a múltiples referents artístics no sols cultes sinó també, i molt especialment, genuïns i populars. “En el meu treball”, diu l’artista “vinc insistint en una gran diversitat de manifestacions arbòries”. Un exemple d’aquesta comunió entre arbres i obres és el seu llibre de poemes titulat Obreda (2003) (en el sentit de arbreda d’obres). Més recentment, en un llibre encara inèdit, Treure una marededéu a ballar transita a través de la talla i la policromia d’imatges de María, amb especial atenció a la potència imaginativa que, als arbres, se’ls atorga des de l’antiguitat.

En l’actual exposició, Perejaume mostra sis treballs inèdits. D’una banda veiem l’obra Retaulística (2015), una seqüència fotogràfica del procés de daurat amb pa d’or del tronc d’una alzina surera. Un conjunt de dibuixos titulats Hi ha tantes obres com arbres (2016), Quantes paraules calen per ser un escriptor (2016), Montnegre (2016 ) i Mar (2016) .

Finalment, en el plànol fix del vídeo Rondó (2016), una alzina balla, en un matoll, al so de les cigales. Com ocorre en moltes de les obres d’aquest artista, ja no perseguim imitacions del món sinó al món mateix amb un subtil canvi. Perejaume desapareix davant d’allò que ja que sap, aprèn per compte de la naturalesa i d’aquesta manera, parafrasejant Blanchot, passa del costat de la natura; i quan observa, és ella mateixa que observa. L’arbre en girar té vida, balla davant nosaltres i sembla murmurar, alçat i inacabat, “com una paraula que sona amb les lletres semiobertes. Perquè el so també es fa llenya, com si es tractés de la paraula que portés robustes branques i les estengués a l’hàlit”2.

1. Neus Miró, Fuera de Campo, Imágenes Proyectadas/ Perejaume, editado por Caja de Burgos, 2009, p. 11

2. Imágenes, op. cit., p. 70