Wilfredo Prieto

NoguerasBlanchard presenta la primera exposició de dibuixos de Wilfredo Prieto (Sancti Spiritus, 1978). Reconegut principalment per les seves instal·lacions, objectes i performances, Prieto compta amb una àmplia producció en paper realitzada en paral·lel als seus projectes de major escala. Café hecho por Di reuneix més d’un centenar de dibuixos de diferents formats que abasten els projectes de l’artista des dels seus anys d’estudiant en l’Institut Superior d’Art (l’Havana) fins al seu més recent exposició personal a la Sala d’Art Públic Siqueiros (Mèxic D.F.).

L’equació ‘idea neta-obra senzilla-significat màxim’ –frase emprada per Gerardo Mosquera– defineix amb encert tant les seves obres escultòriques com aquelles en paper. Traços ràpids i concisos sobre blocs de notes, agendes per dibuixar i llibretes escolars, funcionen com a estudis, esbossos d’idees que li obsessionen i que amb el temps es formalitzen en les seves obres. La selecció de dibuixos presentats reflecteix idees preparatòries per a projectes i exposicions, dibuixos d’obres, figures poètiques que es reiteren com el Ouroboros (imatge de la serp que es mossega la cua), esbossos de projectes encara per realitzar així com imatges del quotidià, com és el cas del dibuix que dóna títol a l’exposició.

‘El paper és el primer espai on visualitzo les idees, les depuro, els dono voltes fins que aconsegueixo una imatge o idea que em convenç’. Visualitzar aquest espai-taller que representen les seves agendes de dibuixos és un dels interessos de l’exposició. En contrast amb els centenars de dibuixos en petit format l’exposició inclou una cartolina, de 10 metres aproximadament, que engloba tots els projectes realitzats fins al 2010, i constitueixen en si mateixa una sort de retrospectiva en paper. L’interessant de la disposició de les obres en aquest format inusual, és que privilegia associacions de tipus conceptual o espai-temporals revelant una lectura molt personal de l’artista respecte al seu propi treball.

Un altre nucli d’interès és la presentació de desenes de dibuixos que anticipen projectes o idees d’exposicions per realitzar. Entre els més ambiciosos està El viatge infinit en el qual Prieto treballa des de fa uns anys i que consisteix en una carretera que representa el símbol de l’infinit de manera que qualsevol viatge en ella confrontaria paradoxalment la frustració dels límits. D’altra banda està el projecte d’exposició Museu on cada sala d’un hipotètic museu albergaria un objecte d’oci, poder i plaure de la societat contemporània, o Estadi, instal·lació que consisteix a transformar un estadi esportiu en un llac.

Café hecho por Di revela al seu torn el contrast entre el dibuix naïf i la materialització sofisticada quan una espiral en llapis que culmina en un vehicle rodó es converteix en la instal·lació de 60 metres amb centenars d’objectes rodons –Avalancha, 2003– o quan una canya de pescar que es pesca a si mateixa és el preludi de s/t (grua), 2007. Dibuixos senzills, minimalistes, d’idees netes i espontànies que descobreixen una faceta del treball de Prieto fins ara desconeguda.

Wilfredo Prieto viu entre l’Havana i Nova York. Entre les seves exposicions individuals destaquen: Dejándole algo a la suerte, Sala de Arte Público Siqueiros, Mexico, 2012; Equilibrando la curva, HangarBicocca, Milán, 2012; Circo Triste, 11 Bienal de la Habana, Habana, 2012; Amarrado a la pata de la mesa, CA2M, Madrid, 2011; Izquierda/Derecha, MARCO, Vigo, 2011; Pradera constructivista y deconstructivista vista desde el sofá de la casa con los pies sobre la mesa, ARTIUM, Vitoria; Mountain, SMAK, Gante, Bélgica, 2008. Les exposicions col·lectives recents incouen: When attitudes became form become attitudes, CCA Wattis Institute for Contemporary Art, San Francisco, 2012; Untitled (12th Istanbul Biennial), Estambul, 2011; Comercial Break, Garage Projects, 54th Venice Biennale, 2011; 29 Bienal de Sao Paulo, Brasil, 2010; Terrible Beauty: Art, Crisis, Change & The Office of Non-Compliance, Dublin Contemporary, Dublin, 2011; barely there, Museum of Contemporary Art Detrot (MOCAD), Detroit; Our Magic Hour. Yokohama Triennale 2011, Japón; 29 Bienal de Sao Paulo, Brasil, 2010; I’m Not Here. An Exhibition Without Francis Alÿs, De Appel Boys’ School, Amsterdam, 2010; Antes de todo, CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles, 2010; Exhibition, Exhibition, Castello di Rivoli, Turín; Cosas que sólo un artista puede hacer, MARCO, Vigo, 2010.