Francesco Arena

NoguerasBlanchard es complau a presentar la primera mostra individual a Espanya de l’artista italià Francesco Arena (1978, Torre Santa Susanna, Itàlia).

Lo històric i lo personal s’entrecreuen incessantment en l’obra de Francesco Arena. El substrat de la majoria dels seus projectes són successos històrics que Arena aborda i representa a partir d’una relació fàctica amb si mateix. El freqüent ús de les dades antropomètriques de l’artista –com el seu pes, massa corporal, altura, la distància que aconsegueix en puntes o la distància del sòl als seus ulls– emfatitza una sèrie d’aspectes crucials en la seva obra: la relació de la història amb l’individu; la diferència quantitativa entre la història narrada des d’una mirada o una altra; la relació entre el cos humà i el seu entorn; la dada com a testimoniatge irrefutable d’una història quantificable i traduïble a nombres.

Sobre l’elecció de les seves referències històriques Arena comenta: “Quan trio un succés, no ho faig amb la finalitat d’intentar descobrir la veritat, sinó per captar una veritat, que començant pel fet en qüestió, es converteix en l’eina per observar la resta de les coses”.

3 Ludwig reflections and 1 horizon, part d’una recerca sobre la cabanya que Ludwig Wittgenstein va construir en un fiord en el poblat de Skjolden, Noruega en 1911. En aquest espai d’amb prou feines 7 metres de llarg i 8 d’ample el filòsof es recloïa a pensar i meditar durant llargues temporades de la seva vida i va ser on va escriure la seva obra fonamental Tractatus Logico-Philosophicus.

La peça central de l’exposició Cabin around the studio around pillar (2014) consisteix en una barra de metall de 30 metres de llarg –la mateixa longitud perimetral de la cabanya de Wittgenstein– que ha estat doblegada fins a formar un rectangle de 5,32 x 3,95 metres corresponent amb el perímetre de l’estudi de Arena. Durant la inauguració de l’exposició, quatre performers votaran l’estructura rectangular 360 graus entorn de la columna central de la galeria. Un moviment aparentment simple que es torna fatigós a causa del pes i forma de l’estructura i a l’estretor de l’espai disponible per a semblant maniobra. Arena sol incorporar en les seves instal·lacions un component performatiu, que en general són accions que requereixen temps, treball i esforç, convertint l’ardu del procés en una metàfora identitària. Cabin around the studio… posa de manifest altres dos aspectes de la pràctica de Arena, la convergència en el present de dues situacions o objectes distants en temps i espai; i d’altra banda, l’ús de la mesura, com a element legitimador de l’existència i veracitat dels fets.

El concepte del retrat de família és un dels temes recurrents en l’obra de Arena. Family Portrait (eyes) (2014) consisteix en una placa on apareixen gravades les tres primeres proposicions del Tractatus… l’altura de cada frase correspon a la distància del sòl als ulls de l’artista, la seva esposa i filla respectivament. Un segon retrat i exemple de les correlacions matemàtiques habituals en Arena és la peça Two Looks (2014) una escultura que consisteix en una galleda de bronze enclavat en una galleda d’argila. Els 10 cm de longitud d’una de les arestes de la galleda de bronze és igual a la distància exterior entre els ulls de l’artista mentre que els 12,5 cm de longitud d’un dels costats de la galleda d’argila correspon a la distància entre els ulls de Wittgenstein.

Metall, pissarra, argila, bronze, són alguns dels materials usats en l’exposició. Parlant sobre l’especificitat del material i la importància que li atribueix Arena comenta: “Una part essencial de la peça és la impressió que un té sobre el material, sobre el procés per arribar a un objecte acabat i tancat i on la informació està continguda. Gravar una inscripció en pedra és diferent a gravar-la en argila, els materials i les persones involucrades són diferents, així com les històries i els significats que cada material porta amb si.”

Finalment fer referència a la peça Brackets (Madrid horizon) (2014). Dos suports de metall galvanitzat fixats en la paret marquen la longitud que aconsegueixen els braços oberts de l’artista. Sobre els suports descansen una sèrie d’objectes oposats als carrers de Madrid. En la seva condició readymade Brackets (Madrid horizon) aporta una nova perspectiva sobre l’ús de l’objecte, la significació del material i els processos de creació presents en la resta de les peces.

Francesco Arena viu i treballa en Cassano delle Murge, Bari, Itàlia.

Entre les exposicions individuals de Francesco Arena destaquen: Discorso (Performance) and Opere, Monitor (Palazzo Sforza Cesarini), Roma (2013); Onze mille cent quatre-vingt sept jour, Frac Champagne-Ardenne (2013); Ogni cosa a suo tempo – Capitolo V (with Donen Rees) Basilica vaig donar Santa Maria Maggiore, Bèrgam (2013); Com’è piccola Milano,

Peep-Hole, Milán (2011); Cratere, De Vleeshal, Middelburg, Holanda (2010); 3,24 mq, Nomas Foundation, Roma (2008). Las exposiciones colectivas incluyen: Iconica. Arte urbana al Foro Italico, Ponte della Musica Armando Trovajoli, Roma (2014); Ritratto dell’artista da giovane, Castello di Rivoli, Turín (2014); Italy in Songeun. We have never been modern, SongEun Artspace, Seoul, Korea (2014); vice versa, 55 Biennale di Venezia, Pabellón Italiano, comisariada por Bartolomeo Pietromarchi, (2013); Sotto la strada, la spiaggia, comisariada por Benoit Antille, Michele Fiedler, Andrey Parshikov, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo, Turín (2012); La Storia che non ho vissuto (testimone indiretto), Castello di Rivoli, Torino (2012); Il Belpaese dell’Arte. Etiche ed Estetiche della Nazione, comisariada por G. Di Pietrantonio M.C.Rodeschini, GAMEC, Bergamo (2011) y Les sculptures meurent aussi, comisariada por Lorenzo Benedetti, Kunsthalle Mulhouse, Mulhouse (2010).