Rubén Grilo

Rubén Grilo (Lugo, 1981) utilitza la seva obra com una eina per a explorar la mecànica de la subjectivitat: com es constitueix, on estan els seus límits, i quina és la seva potencialitat. El seu treball sovint fa referència als llindars de la percepció, a l’escala corporal humana, a la mecànica dels afectes i a narratives que reforcen culturalment el mite del subjecte, com ara la creativitat, la personalitat o l’estil. Encara que molts d’aquests elements apareixen de manera recurrent i algunes de les seves peces estan formulades amb una forta lògica interna, Grilo evita deliberadament la interpretació. Al contrari, el seu treball pot entendre’s com un sistema canviant i autònom en tensió amb el mitjà, el temps i l’espai en el qual s’exposa. Les seves instal·lacions conviden a revisar la separació artificial entre text i context, entre l’interior i l’exterior, entre l’experiència i el coneixement, entre la informació i el soroll.