Perejaume

Nascut el 1957 a Sant Pol de Mar (Barcelona). Des de mitjans de la dècada dels setanta, anys en què Perejaume inicia una primerenca carrera expositiva, desenvolupa una pintura de múltiples referències que passen per Friedrich i els mestres romàntics en la seva temàtica (el paisatge, la nit, el firmament, el viatge), el surrealisme, i el paisatgisme català del segle XIX, en el qual el paper de J. Brossa apareix com a determinant. Ja en els primers anys vuitanta comença a diversificar els seus suports i vehicles creatius mitjançant l’ús de la fotografia, el collage i la performance, que respon a la posada en evidència dels mecanismes de representació, percepció i interpretació de la realitat.

Pintura i paisatge es converteixen en temes centrals de l’obra de Perejaume, categories sobre les quals desplega una doble lectura: d’un costat les percep com a paradigmes culturals que condicionen la manera de mirar, aprendre i relacionar-se amb el món sensible; d’un altre, les contempla com a construccions a les quals atorga una dimensió instrumental i, com a tals, les redueix a una condició objectual, susceptibles, per tant, de manipulació i transformació en funció dels seus interessos conceptuals. Encara que esbossats des de les seves primeres etapes, en els anys vuitanta defineix un repertori de temes que manté durant tota la seva carrera, reduït numèricament encara que complex en la seva declinació metafòrica. En un dels primers, estableix un paral·lelisme entre teatre i pintura amb el qual escenifica les paradoxes que es deriven de la diversitat semàntica que acompanya a la representació, i en el qual des de l’inici queda patent l’ús sistemàtic del fragment com una de les seves claus lingüístiques més personals. Paral·lelament, i amb la mateixa rellevància que la seva producció visual, des de començaments dels anys vuitanta duu a terme una àmplia producció literària que inclou assaig, crítica, narrativa i poesia.