Ignacio Uriarte

‘Quan vaig deixar el meu últim treball administratiu per a treballar com a artista a temps complet, em vaig adonar que la llibertat recentment adquirida implicava una gran responsabilitat. Sota cap circumstància vaig voler abusar de l’art en nom d’un alliberament personal, la qual cosa m’hagués convertit en un artista-clixé marginal. Al contrari, vaig decidir quedar-me en la meva pròpia realitat “petit-*bourgeois” personal per a afrontar-la des de dins, utilitzant l’experiència adquirida al llarg dels anys. Per això no he deixat d’utilitzar les mateixes eines i mètodes, similars als de qualsevol empleat d’oficina, treballant de manera rutinària i amb la rutina com el meu principal eix temàtic.
El meu punt de partida són els petits moments creatius dins de les rutines d’oficina, que en la seva majoria tenen un ridículament petit aspecte “artístic”. Per exemple: quan gargotegem durant una conversa telefònica (Document Proof Monochromes, 2012) o quan dobleguem un full de paper abans de posar-la en un sobre (Fluctuating Folds, 2012) estem realitzant petits gestos pictòrics i escultòrics. La repetició sistemàtica d’aquestes accions d’acord amb regles predefinides les converteix en meta-rutines, en recreacions del mite de Sísif. L’única diferència és que les peces resultants registren detalladament el treball metòdic i repetitiu que va ser necessari per a la seva creació. D’aquesta manera, la rutina sobreviu, permetent al públic llegir-la i recrear-la mentalment.
Estèticament el meu treball mostra clares referències a l’art conceptual i minimalista dels anys 60 i 70. En aquests anys la desmaterialització de l’objecte d’art en el món de l’art i la substitució de productes per serveis en el món empresarial van ocórrer gairebé simultàniament. Potser per això l’estètica també va començar a semblar-se, per exemple en la limitació cromàtica o en la senzillesa formal, que assenyalaria com tant els productes comercials com els objectes d’art es generarien en una ment (en blanc). Fins i tot podríem parlar d’una fetitxització mútua que va portar, per exemple, a l’ús de la llum de neó i l’arxiu com mig artístic i a l’ús preferent de l’art minimalista com a decoració en oficines.’ – Ignacio Uriarte
Obres
Instal·lació
Exposicions
Tipología de dibujo escultórico
Madridgen. 21 - març 18, 2017
Cada una de las obras presentadas constituye una tipología – de formas, de gestos, de llenados/vacíos, de líneas, de accidentes, de inclinaciones y de sombras.
Veure mésMeditaremos em silêncio a diferença entre nós
Madridnov. 14, 2015 - gen. 09, 2016
Comisariada por Tiago de Abreu Pinto
Veure mésHard Facts
Madridnov. 16, 2013 - gen. 18, 2014
“les obres d’Uriarte són d’efectes visuals complexos, però de llenguatge senzill: línies, colors i superfícies netes” – Joanna Kleinberg
Veure mésThe History of the Typewriter Recited by Michael Winslow
Barcelonagen. 21 - març 20, 2010
Conegut com l’”Home dels 10.000 efectes de so”, l’actor i comediant Michael Winslow (Loca academia de policía) posseïx l’habilitat d’imitar qualsevol so amb la seva veu. Convidat a participar a la pel·lícula, Winslow reprodueix el so dels teclats de màquines d’escriure des de l’any 1870 fins a 1980, fent un homenatge a “un so que és part de la banda sonora de les nostres vides”, però que amb la nova tecnologia ha estat relegat a l’oblit.
Veure mésAbout lines and circles
Barcelonanov. 29, 2007 - gen. 19, 2008
About lines and circles dóna títol a la primera exposició a la galeria d’Ignacio Uriarte (1972, Krefeld, Alemanya).
Veure més